Hui vaig a escriure sobre un tema que portava molt de temps al cap i no trobava el moment per a posar-me açí. No tenía una idea clara sobre el que escriure, i de sobte m'ha vingut a la ment.
Cada dissabte a les quatre de la vesprada un grup de xiquets conseguixen fer que m'oblide tot allò que durant la setmana m'habia semat. Conseguixen amb les seues històries i les seues rises que m'evadisca dels meus problemes. Sí, obviament estic parlant del Junior Foc Verd, un Junior Foc Verd que cada vegada necesite més. Necesite poder jugar amb els nanos i retornar a la infància amb les seues històries i les segues chorrades: "¿Samuel, qué ès un Dorito?", pues això, riure una miqueta. Necesite, a més, veure als meus amics i disfrutar d'ells.
I ¿per qué? Simple, forma part de la meua vida. He estat compartint coses amb ells durant més de nou anys. Nou anys que formen un llarg recorregut que m'han dut fins a com sóc ara. Sí, el Junior ha anat formant-me, que és del que realment consiteix.
La energía que em dona veure com quince xiquets i xiquetes et volen de la manera que ho fan, o que els seus pares et diguen: "Samuel, ¿saps que desde que el meu fill et va veure tocar la guitarra, la tinc a tot hora al saló?", és algo molt gran, i que et dona moltes forçes per a seguir fent alló que t'agrada. Poder educar als nanos valors que son imprescindibles i que, hui en día, escassegen , és d'allò més gratificant. Saber, que estàs fent una bona obra no té preu.
Molta gent pensa que no val la pena gastar eixe temps si damunt no te paguen. Cert, ho fem "per l'amor al arte" i sí, de vegades, costa, tens mogudes i mals rollos. Sí, també has de implicar-te, i fer coses que a vegades no t'agraden, o simplement no t'abellixen. Però també és cert que no només els diners són una forma de pagar, i que les coses males acaben sent superades per les bones.
El fent de tindre una espècie de psicòleg cada dissabte, o poder compartir les meues experiències a xiquets als que lis servisca de ajuda, no és pot pagar... Poder veure les seus cares d'il·lusió en determinats moments o posar-te a ballar sense ninguna vergonya, disfrutar d'un bany a un charco de fang o simplement disfrutar d'una guitarra sonar mentres veus les estreles.... Detalls que fan que hui per hui no entenga la meua vida sense el Junior Foc Verd. Detalls, que han fet la meua vida tal i com jo volia. Detalls que sempre hem faran dir: Sempre Units.
vint-i-tres
No hay comentarios:
Publicar un comentario