I enmig de tota esta història, jo preferisc llançar una altra pregunta. Ens recordem del significat cristià durant la campanya? Pareix que el polític de torn siga el nostre heroi, a qui exalcem per cada bona acció que fa, sense prestar atenció a moltes altres persones que les fan durant la resta de l'any, oblidant-nos així del nostre 'sentiment'. La labor d'una altra molta gent queda a l'ombra del que els grans personatges polítics fan, la gran majoria només durant este temps. Per què no es mostren solidaris tres mesos després de guanyar les eleccions?
Cada vegada nostres valors estan més difuminats, i ens deixem portar per experiències com esta, oblidant-nos dels nostres principis, oblidant que a pesar de les nostres diferències polítiques ens unix alguna cosa més, alguna cosa molt més gran. Els principis cristians es perden quan la política està per mig. Què hi ha del respecte als altres? I és que, molts dels valors que m'han ensenyat des de xicotet, eixos valors que caracteritzen la nostra Fe, pareixen haver desaparegut del pla polític.
Amb açò no pretenc desacreditar a la classe política, pense que fan el seu treball i que precisament ells no són els culpables d'esta pérdua dels nostres valors. El que pretenc amb este text és cridar l'atenció de cada un dels que esteu llegint este butlletí, perquè, pensem realment si la política és més important que la nostra fe cristiana i per a demanar, que quan anem el diumenge a les urnes, pensem realment qui som i a on pertanyem.
vint-i-tres