jueves, 17 de noviembre de 2011

POLÍTICA CRISTIANA?

Des de les últimes setmanes, vivim, immersos en un procés de canvi polític que, suposadament, portarà al nostre país al final de la crisi. La campanya electoral s'ha apoderat de tota informació possible, i pareix que l'única cosa que importa en estos moments és veure qui guanyarà este cap de setmana les eleccions presidencials. Els polítics, siguen del partit que siguen, pareixen més interessats que mai a mostrar la seua bona cara i presentar el seu costat més solidari, recolzant als més desfavorits - per desgràcia, cada vegada més - para d'esta manera aconseguir més vots. És normal, és el seu treball. Com ja he dit, la campanya electoral ha centrat més que mai l'atenció de la societat, degut, sobretot, a la crisi que està assotant el país, i els ciutadans ens preguntem si de veritat este partit ens podrà traure de la recessió o al contrari serà l'altre, a qui votaré?

I enmig de tota esta història, jo preferisc llançar una altra pregunta. Ens recordem del significat cristià durant la campanya? Pareix que el polític de torn siga el nostre heroi, a qui exalcem per cada bona acció que fa, sense prestar atenció a moltes altres persones que les fan durant la resta de l'any, oblidant-nos així del nostre 'sentiment'. La labor d'una altra molta gent queda a l'ombra del que els grans personatges polítics fan, la gran majoria només durant este temps. Per què no es mostren solidaris tres mesos després de guanyar les eleccions?

Cada vegada nostres valors estan més difuminats, i ens deixem portar per experiències com esta, oblidant-nos dels nostres principis, oblidant que a pesar de les nostres diferències polítiques ens unix alguna cosa més, alguna cosa molt més gran. Els principis cristians es perden quan la política està per mig. Què hi ha del respecte als altres? I és que, molts dels valors que m'han ensenyat des de xicotet, eixos valors que caracteritzen la nostra Fe, pareixen haver desaparegut del pla polític.

Amb açò no pretenc desacreditar a la classe política, pense que fan el seu treball i que precisament ells no són els culpables d'esta pérdua dels nostres valors. El que pretenc amb este text és cridar l'atenció de cada un dels que esteu llegint este butlletí, perquè, pensem realment si la política és més important que la nostra fe cristiana i per a demanar, que quan anem el diumenge a les urnes, pensem realment qui som i a on pertanyem.

vint-i-tres

3 comentarios:

  1. Sam! acabe de llegirte el bloc i m'ha agradat! M'agrada saber que hi haja gent jove que encara es preocupe de valors que hui en dia s'estan perdent i mes m'agrada coneixer-la! jaja Crec ke llevat del gust musical compartim idees i valors que cal conservar. Continua escrivint chipirón (jaja ixa si ke m'agradat)!

    ResponderEliminar
  2. valors cristians en un Estat suposadament confesional? Valors que no estiguen representats específicament dintre de ninguna religió, pense jo, que molt millor. Així aconseguim el respecte dels creients (en la religió que siga) i els no creients.
    Claro que, per a punts de vista hi han molts...
    :)

    ResponderEliminar
  3. Los valores de los que hablas no son valores cristianos, son valores universales. Porque no por ser cristiano se asumen, y no por ser agnóstico no se poseen. Y durante la campaña electoral no se olvidan, cada partido defiende los suyos en su programa electoral.

    ResponderEliminar